Història

A les darreries de 1990, neix l'Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals a Reus amb l'objectiu de ser un marc des del qual es puguin satisfer les necessitats que genera la nostra tasca diària, i alhora fomentar inquietuds que la dinamitzin: l’intercanvi, mitjançant conferències, taules rodones, jornades didàctiques, debats, etc.; l’organització de grups de treball; divulgació a través de la revista BIAIX, i la transmissió d'informació que pugui interessar els associats, són algunes de les activitats que l'Associació va endegar.
L'àmbit territorial es va haver de limitar per raons d'eficàcia. No obstant això, hi va haver el ferm propòsit de desvetllar en altres indrets de Catalunya agrupacions anàlogues per tal d'enriquir-nos mútuament i rendibilitzar esforços.

Els objectius de l'APMCM eren :
  1. Donar suport i assistència als membres de l’Associació en l’exercici de la seva professió.
  2. Afavorir l’ensenyament, la recerca i la difusió de les matemàtiques.
  3. Contribuir a la millora de les condicions pedagògiques de l’ensenyament de les matemàtiques.  
  4. Fomentar totes les activitats que afavoreixin la formació del professorat
  5. Impulsar i facilitar entre els ensenyants intercanvis de tota mena (d’ensenyants, d’alumnes, de llibres, de revistes, de material pedagògic, etc.)
  6. Promoure reunions, cursets, col·loquis, congressos i, en general, totes les activitats que puguin ser d’interès.
  7. Impulsar l’elaboració de materials didàctics per a la innovació en l’ensenyament de les matemàtiques.
  8. Divulgar documentació pedagògica, articles d’investigació i materials que es relacionin amb l’ensenyament de les matemàtiques.
  9. Potenciar la col·laboració entre grups i associacions amb objectius similars de dins de Catalunya i de fora.

Al març de 1993 l'APMCM entra a formar part de la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas (FESPM).

Quan ADEMGI intenta formar part, la FESPM demana que existeixi una única organització federada de la nostra regió així que gairebé un any després (febrer de 1994) totes dues associacions creen la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) que passarà a representar Catalunya en la FESPM.


Revista BIAIX
BIAIX va néixer l'abril de 1992 sota la coordinació de Josep Solà i els primers anys va ser exclusivament la revista de l'APMCM. Amb la creació de FEEMCAT, BIAIX va passar a ser la revista de la FEEMCAT. Els objectius, inquietuds i treball que des d’un bon començament es van dur a terme, es reflecteixen perfectament en el seu primer editorial.

BIAIX, un nou espai de comunicació

 L'edició d'una revista de didàctica de les matemàtiques ha estat un dels objectius de la recent constituïda Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals de Catalunya. BIAIX vol ser un espai de comunicació entre tots els qui exercim l'ensenyament de les matemàtiques. Les seves pàgines acolliran, entre d'altres aspectes, experiències a l'aula, anàlisi de materials, qüestions de didàctica i, en general, totes les inquietuds que ens afectin. Haurà de donar mostra, i alhora ser un estímul, de la component creativa que, afortunadament, acompanya la nostra tasca quotidiana.
Veiem clar que el tractament de l'educació matemàtica no es pot restringir a cap nivell d'edat concret, sinó que ha de ser considerada globalment; el caràcter progressiu d'aquesta disciplina i la seva relació amb les capacitats intel·lectuals fan que el seu plantejament a una certa edat involucri les edats precedents. És en aquest sentit, doncs, que a BIAIX hi té cabuda tothom.
També és el propòsit de la revista donar compte de les implicacions de la matemàtica en els diferents àmbits de la cultura; és el que podríem dir cultura matemàtica. En aquest número, per exemple, us oferim una col·laboració del lingüista i matemàtic Sebastià Serrano.  
Finalment, voldríem explicar el nom de la revista. BIAIX, com sabeu, és un concepte d'estadística. Però, correntment, utilitzem l'expressió de BIAIX per significar de costat, inclinat... En la síntesi d'aquests dos significats, un de rigorós i ben definit com és propi de la matemàtica, i l'altre amb un grau d'indefinició, de flexibilitat, i que apel·la a la intuïció, hi hem trobat una bona metàfora del caràcter obert, interdisciplinari i eclèctic que vol tenir aquesta publicació. Esperem, doncs, que rebeu amb entusiasme aquesta iniciativa i que us engresqueu a participar-hi. BIAIX serà, certament, el que tots vulguem que sigui!  
Editorial del número 1 de la revista BIAIX.  
Abril de 1992.

Per conèixer de primera mà tot el que fa referència al BIAIX actual, podeu consultar la seva web: revista nou biaix on trobareu la versió electrònica dels últims exemplars.

L'any 2005, la revista BIAIX era l’única revista de didàctica de les matemàtiques que s’escriu íntegrament en català. Té una tirada de 775 exemplars que reben no només tots els socis de les associacions que integren FEEMCAT, sinó també centres d'ensenyament, institucions, biblioteques i centres de recursos subscrits de tot el nostre territori i tot l’Estat espanyol.

El contingut de la revista està centrat en contribucions originals relacionades amb experiències, activitats i investigacions en el camp de la matemàtica, especialment les vinculades amb la seva didàctica a tots els nivells educatius. Entre d’altres, s’ha comptat amb la col·laboració de diferents professors i professores de reconegut prestigi, tant a Catalunya, com a l’estat i fora de l’estat. (Claudi Alsina, Carme Azcárate, Carles Lladó, Joaquim Castellsaguer, Mari Luz Callejo, Fernando Corbalán, Alan Bishop, Peter Hilton, Pearla Nesher, Paolo Boero)
  

Trobades, cursos, seminaris i grups de trebal
Jornades d’Educació Matemàtica a les Comarques Meridionals:
Realitzades els anys 1992, 1994, 1997 i 2004 a Reus i que han tingut una participació des de 200 assistents que va tenir la primera fins a un màxim de 500.
Seminaris
(Matemàtiques i ensenyament. Principis i estat de la qüestió) en els quals han participat tant especialistes del nostre país (David Barba, UAB; Jordi Deulofeu, UAB; Carme Burgués, UB; Floreal Gracia, UJI; Joaquim Giménez, UB; Josep M.Fortuny, UAB; Ignasi del Blanco, Dep.d’Ensenyament; Jaume Jorba, UB) com d’arreu del món (Alan J. Bishop, U.Melbourne; Peter Hilton, New York University; Miriam Leiva, University of Carolina; Rina Herskovicz, Weizmann Institute; Paulo Abrantes, U.Lisboa; Paolo Boero, U.Gènova; Brian Bolt; University of Exeter)

Cicles de tallers
(Matemàtiques 12-16)

Cicles de conferències
(El nou sistema educatiu. Temes clau; Experiències a l’aula; L’avaluació i l’autoregulació)


Grups de Treball
: La resolució de problemes a primària (coordinat per Lluïsa Girondo), a secundària (coord. Antoni Vila), El domini de l’espai i la geometria a cicle inicial (coord. Jordi Vallès), Les calculadores gràfiques a l’ensenyament secundari (coord. Misericòrdia Nomen), La geometria a l’ensenyament secundari (coord. Àngel Xifré), L’aprenentatge de l’àlgebra a través de la RP (coord. Joan M.Castells), Elaboració de projectes curriculars d’àrea (coord. Antoni Vila)

Cursos
: en estreta relació amb l’ICE de la URV, la majoria de l’oferta de cursos dels Plans de Formació, a l’àrea de matemàtiques, han estat coordinats, promoguts i/o impartits pel professorat de l’APMCM, com per exemple La geometria a primària (M.L.Girondo), Àlgebra i llenguatge algebraic (J.Giménez), Les matemàtiques com a resolució de problemes (A.Vila), Estadística i Probabilitat a l’ESO (C.Aguadé), De la geometria a l’àlgebra (R.Nolla), Matemàtiques i Derive (J.Creus), La calculadora gràfica a secundària (M.Nomen)

 

Fem Matemàtiques
Fem Matemàtiques ja s'ha convertit en una referència bàsica i representativa de la família matemàtica de Catalunya.
Recent constituïda la FEEMCAT per part de les associacions APMCM I ADEMGI, ens vam plantejar fer una activitat que caracteritzés la nova federació. Volíem impulsar i promoure l’ensenyament de la matemàtica mitjançant la resolució de problemes, incidint especialment en la franja d’alumnes d’11 a 13 anys i que alhora servís de nexe entre mestres i professors. Així va ser com Reus i Girona es van aventurar en l'organització del primer Fem matemàtiques. Era el curs 1994-1995. No volíem promoure la competitivitat, ans el contrari el treball en equips, de tres o quatre alumnes, tot resolent problemes i redactant tot el procés del treball fet.

Els primers problemes els van proposar en Carles Romero i la Rosa Maria Trias, el problema del Ralli Granada-Dakar i tres més. Hi va haver dues fases de resolució de problemes.

Aquesta experiència no tenia precedents a les nostres contrades i era la primera activitat promoguda per la FEEMCAT.  Sense la il·lusió i la dedicació que molts ensenyants hi vam posar, no hauria reeixit aquest projecte col·lectiu.

465 nois i noies van participar en aquesta primera edició. Les quatre primeres noies finalistes van  anar com a representants de Catalunya a la VI Olimpiada Nacional que es celebrà  a la Comunitat Valenciana entre Castelló i Alacant el juny de 1995.

En aquells moments, la valoració que vam fer amb les finalistes de Catalunya va ser positiva. Però ens va sobtar que les olímpiques manifestessin  que s’havien trobat  amb inferioritat de condicions respecte els altres participants, perquè elles no s’havien enfrontat mai a una prova de resolució de problemes individualment.

Aquest fet va fer que el primer grup de treball format per Elisabet Saguer, Antoni Vila i Anna Pol repensés el Fem matemàtiques. Tenien clar que volien conservar l’aspecte del treball en grup, però alhora s’havia de completar amb un trobada final, que servís com a premi dels finalistes a la primera fase i es fessin tant proves col·lectives com una individual. Varen programar la primera final, amb aquestes noves característiques a Girona, el dissabte 18 de maig del 1996. Des de llavors ja portem 9 edicions i el que és més important, ara hi participen moltes més comarques de Catalunya.

Actualment,
Fem Matemàtiques és una activitat que organitza anualment la FEEMCAT amb la finalitat de contribuir i desenvolupar la competència matemàtica en tot l'alumnat de sisè de primària i primer cicle d’ESO. També permet intercanviar experiències i compartir propostes per part del professorat de les diferents comarques de Catalunya. A més, vol sensibilitzar la societat catalana en general sobre la necessitat de millora d'una educació matemàtica que afavoreixi el desenvolupament personal i la integració social d'uns ciutadans i d’unes ciutadanes lliures i responsables.
Ens proposem que aquesta activitat:
  • potenciï el raonament matemàtic mitjançant la resolució de problemes,
  • fomenti la capacitat de comunicació i argumentació matemàtica presentant activitats per resoldre en equip i exigint l'elaboració d'informes detallats,
  • ajudi els nois i les noies a adquirir seguretat i confiança en les seves capacitats per fer matemàtiques presentant-los activitats motivadores i que suposin un repte a la seva intel·ligència, i
  • mostri als professors i professores activitats lligades a l'entorn i problemes adequats per treballar estratègies i desenvolupar actituds positives envers d'aquesta disciplina.
En l'edició del 2004 del Fem Matemàtiques van participat més de 7000 alumnes de tota Catalunya d'un total de 300 centres.
Aquesta activitat es desenvolupa en tres fases:
Primera fase: al centre escolar
Poden participar-hi tots els nois i noies que siguin alumnes d'un centre escolar de Catalunya en qualsevol d'aquests tres nivells:
  • Nivell 1: 6è d'EP
  • Nivell 2: 1r d'ESO
  • Nivell 3: 2n d'ESO
Els nois i noies participants en aquesta fase ho faran en grups. Un grup pot estar format per 3 o 4 alumnes, tots del mateix nivell educatiu i del mateix centre. El grup haurà de ser estable durant tot el desenvolupament d'aquesta fase. No hi ha limitació en el nombre de grups d'un mateix centre que vulguin participar-hi.
Cada grup ha d'intentar resoldre els tres problemes que se li proposen.

A més, haurà d'elaborar un informe de la seva resolució de cadascun dels 3 problemes on es farà constar, a part de les dades identificaves dels membres del grup, les estratègies, experimentacions, reflexions, càlculs, verificacions,... que s'hagin dut a terme durant el procés de resolució. Aquest informe estarà clarament explicat i amb una presentació acurada. Després hauran d'enviar a l'associació on s'ha fet la inscripció.
Tots els nois i noies participants en aquesta fase reben un diploma acreditatiu d'haver pres part en l'activitat.

Segona fase: fase comarcal
La segona fase, que es realitza de manera independent en cada associació que conforma la FEEMCAT, consisteix en una jornada matemàtica que té lloc durant els mesos de març o abril en cinc poblacions de Catalunya.

Tercera fase: final de Catalunya
La fase final, que es realitza sempre al voltant del dia 12 de maig, institucionalitzat com el Dia Escolar de les Matemàtiques, s'estructura com una jornada matemàtica, amb un component lúdic.

En aquests deu anys d’història les seus d’aquesta fase final han estat : Reus, Girona, Cambrils, Banyoles, Barberà del Vallès, Esplugues de Llobregat, Vilonova i la Geltrú, Poblet, Figueres i Mataró.

Els tres primers classificats del nivell 3 (2n d'ESO) representen Catalunya a l'OLIMPÍADA espanyola per a alumnes de segon d'ESO organitzada per la FESPM.


Olimpíada Matemàtica Estatal a Catalunya

L’any 1998 la FEEMCAT  va sol·licitar a la FESPM l’organització de la XI Olimpíada Matemàtica nacional a celebrar l’any 2000, un repte si tenim en compte que era l’any  declarat per la UNESCO com l’Any mundial de las matemàtiques. El juny de 1999 es constituí el comitè organitzador definitiu. Des del primer moment, s’acordà organitzar els actes entre Reus i Girona, per ser les respectives associacions les més antigues de la FEEMCAT i, en concret, les diferents activitats es portaren a terme a El Vendrell, a Barcelona, a Sant Feliu de Guíxols i a Girona. Els nostres objectius eren fomentar el gust per les matemàtiques, afavorir les relacions d’amistat i coneixença entre els  joves de diferents comunitats autònomes i potenciar la resolució de problemes com a base per a una adequada formació matemàtica. De forma especial també ens vam proposar  homenatjar  les deu olimpíades anteriors i els seus organitzadors,  i  programar activitats matemàtiques integrades de forma natural en el desenvolupament del programa.

Va ser una tasca difícil obtenir els recursos necessaris, perquè les matemàtiques, malauradament,  no figuren ni dintre els objectius prioritaris de les institucions ni dels de la societat en general.

Hi van participar 31 nois i 15 noies, 46 en total,  en representació de 15 autonomies i Andorra, 16 acompanyants i altres persones invitades.

El programa es va estructurar en:

  • Les proves. Dues a temps limitat i tres a temps lliure. La prova individual constava d’un problema numèric, un de geomètric, un joc d’estratègia i un problema de lògica; la prova per equips es va realitzar al passeig de Sant Feliu de Guíxols. Durant el temps lliure van realitzar el concurs de fotografia matemàtica, la prova dels 30 problemes i els jocs matemàtics.
  • Les xerrades matemàtiques lúdiques amb títols tan suggeridors com   Màgia matemàtica, Geometria mullada i  Tàctiques matemàtiques per a pràctiques telepàtiques. També es va fer un taller d’astronomia.
  • Les visites turístiques a la  Tarragona romana, a  Barcelona, al Museu de la Ciència, el passeig pel barri antic de Girona i al museu del cinema.
  • Les activitats lúdiques amb la visita a P